Denominació: Herbes Eivissenques.

Particularitat: les herbes eivissenques tenen diverses característiques que les diferencien d'altres licors similars.

Color: to topazi - ambre i verd.

Aroma: s'aprecien amb més intensitat diverses plantes aromàtiques.

Sabor: es confirma el insinuat en la seva aroma. no és una maceració anisada, sinó una confluència d'aromes i sabors de diverses plantes, obtinguts per diferents procediments.

Descripció: herbes eivissenques és la beguda espirituosa obtinguda bàsicament per l'extracció d'aromes de diverses plantes procedents de la zona d'elaboració com el hino.io (Foeniculum vulgare), farigola (Thymus v ulgaris), romaní ( Rosmarin us of f icinalis), marialluïsa (lipp1a triphylla k un Tze) en presència d'altres plantes anisades com l'anís estrellat o badiana (Illicium verum), anís verd o matafaluga (Pimpinella anisum), per la combinació de diferents procediments.

Història: aquesta beguda era elaborada per la gent del camp a Eivissa fa ja més de dos-cents anys. el procediment d'elaboració era molt rudimentari i cada família tenia la seva recepta particular, que consistia bàsicament en macerar un ram de plantes a l'interior d'una ampolla o garraafa d'anís, de manera que era una beguda de consum domèstic. A finals del segle XIX i també a principis del XX apareixen productors industrials que recopilen i milloren la fórmula i elaboració de les herbes eivissenques, de manera que les referències bibliogràfiques en premsa comencen a aparèixer en forma de comentaris gastronòmics o publicitat. Apareixen també referències literàries com en l'obra de Vicente Blasco Ibañez, "els morts manen", en què el consum de licors aromatitzats amb plantes aromàtiques de l'illa, plantes silvestres en la seva majoria, es descriu com una antiga costum de l'illa de Eivissa. Per descomptat les referències en revistes turístiques, gastronòmiques i guies de les illes pitiüses són constants.

Usos: l'ús i consum de les herbes eivissenques està molt estès a Eivissa i Formentera com una beguda apropiada per a després dels àpats. Era i és, per descomptat, una beguda de consum festiu, tradicional colofó de banquets i celebracions i actualment de consum massiu, amb i sense gel, per gent de tota edat. Forma part de la gastronomia i cultura de les Pitiüses i com a acompanyant del seu original rebosteria.

Procediment d'elaboració: les plantes aromàtiques esmentades en l'apartat "descripció" són tractades per a la extraccions de la seva aroma pels mètodes de destil lació, maceració i ebullició. És important destacar que l'elecció de qualsevol d'aquests mètodes depèn delsecreto de fabricació del productor, ja que s'admeten múltiples combinacions de maceracions destil i infusions d'aquestes herbes. A més del toc personal "del fabricant". Als destil.lats, maceracions i infusions de les plantes descrites, se'ls afegeix el sucre o sacarosa, l'alcohol etílic d'origen agrícola i l'aigua desmineralitzada necessaris per assolir les característiques desitjades.